15M, Zizek i altres reflexions

” Si los indignados no aceptan a los políticos como interlocutores..A quien van dirigidas las demandas del manifesto? No al propio pueblo ya que los indignados no claman (aún) que ya que nadie más lo hará por ellos, ellos mismos tienen que ser el cambio que quieren ver. Y esta es la debilidad fatal de las protestas de estos; Expresan una rabia auténtica, que no es capaz de transformarse en un programa positivo de cambio sociopolítico. Expresan el espiritu de revuelta sin revolución.

La situación en Grecia parece más prometedora, probablemente debido a la tradición progresista de auto-organización (que desapareció en España tras la caída del régimen de Franco)”

Slavoj Žižek Shoplifters of the world united

Zizek sembla l’assot dels darrers temps. Hi estic d’acord amb ell. I tot seguit faig unes breus reflexions al respecte però abans us recorde una cosa que ja hauria d’estar clara: el consens no és possible. Si algú colpeja a una xiqueta, no pots estar alhora amb la xiqueta i amb el colpejador.

Perquè no em val ni dretes ni esquerres, perquè aixòsempre són dretes.

“Si saber no es un derecho seguro será un izquierdo”, que cantava aquell

Perquè no em val “tots són iguals, però no sé què diuen els altres”.

Perquè volem autocrítica en l’esquerra clar, però per avançar, no per tornar a un parany semblant.

S’interrogava el poeta Benedetti no fa molt, després d’haver fugit de TOTES les dictadures americanes, a propòsit del Maig del 68.. qué revolución fue si ni siquiera hizo un rasguño a sus protagonistas. Què dir d’aquesta llevat d’alguns slogans enginyosos?

El sistema no permet la reforma, i molt menys des de dintre. Per això el feixisme pot tindre una “transició” a la democràcia fàcil i modèlicament (segons ens venen).

A principis de segle Webber ja explicà que l’Estat es forma assumint el monopoli de la violència.. llavors ho assumim l’Estat o mai podem guanyar als policies que el defensen, a més d’ilegítimament il·lícitament.

Qui creà la Banca? Qui la va fer tant necessària.. és pot viure sense compte corrent? I ja posats, es pot viure sense Televisió?

Marx està desfassat? En què? Quin error trobeu en el seu diagnòstic.. indiqueu-lo, estem disposats a rectificar. Perquè ja ho va dir Cohen (escoltem-ho en veu traduida del Darth Vader de Albacete): http://grooveshark.com/s/Cualquier+Sistema+Constantino+Romero/W7QOC?src=5

En la pel·lícula A Southern Yankee (1948) on es tracta  tracta la guerra civil nordamericana Buster Keaton crea gags asombrosos com aquest (basant-se en les seues antigues pel·lícules com The General), i permeteu-me l’spoiler, però a final, ell tracta de conciliar ambdós bàndols, i per un moment és possible… fins que arriba el vent.

Zizek i la tinta roja

“En una vieja broma de la difunta República Democrática Alemana un trabajador alemán consigue un trabajo en Siberia; consciente de que todo el correo será leído por los censores, les dice a sus amigos: “Vamos a establecer un código; si recibís una carta mía escrita en tinta azul, es verdadera; Si está escrita en rojo, es falsa.” Un mes después sus amigos reciben la primera carta escrita con tinta azul:

“Todo es maravilloso aquí, las tiendas están llenas, la comida es abundante, los apartamentos son grandes y bien acondicionados, en los cines proyectan películas del Oeste, hay muchas chicas bien predispuestas…Lo único que no puedes conseguir es tinta roja”

¿No es acaso este el nucleo de una eficiente crítica ideológica?

No solo en duras condiciones de censura totalitaria, incluso en las refinadas condiciones de la censura liberal? Uno empieza admitiendo que tiene todas las libertades que quiere y luego añade la única cosa que falta..la tinta roja..

“Nos sentimos libres porqué carecemos del lenguaje
para articular nuestra no-libertad.”

(Slavoj Zizek, Welcome to the Desert of the Real)